L'Albera, anant cap al coll de Banyuls. L'Albera a Sant Genís d'Esprac

L’Albera

L'Albera és el fons escènic, sempre present, del paisatge dels Aspres d'Empordà. Però el massís és molt més que això i acull una diversitat natural pendent de descobrir i una riquesa històrica sorprenent.

Boscos, pastures, roquissars i el sistema d’estanys d’inundació temporània associat al massís de l’Albera conformen una diversitat d’ambients enriquidora, tant des del punt de vista paisatgístic com biològic. El massís supera els 1.200 metres d’altitud al seu punt culminant, el Puig Neulós i tot i erigir-se entremig de les dues depressions empordanesa i rossellonesa, uneix els pobles dels seus vessants septentrional i meridional, en una mateixa forma de viure, des del coll de Panissars fins a la cap de Cervera.

La riquesa biològica de la serralada  la conformen tant les seves formacions vegetals com la fauna que les habiten. La varietat de comunitats forestals i aquàtiques així com de grups faunístics (especialment ocells, rèptils, amfibis i insectes) és destacable. No en va, la serra i els estanys formen part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i els boscos de Baussitges, d’especial interès forestal és protegit sota l’empara del Paratge Natural d’Interès Nacional.

Però l’Albera dels Aspres d’Empordà a més, acull assentaments humans des del neolític, com en són testimoni els dòlmens i menhirs que s’hi troben disseminats arreu. Més modernament, però d’innegable valor històric, també són d’especial interès les ermites pre-romàniques i romàniques (a partir del segle segles VIII) com les de Sant Martí de Baussitges, de Sant Genís Desprac o de Santa Fe dels Solers o el castell de Requesens.